El dolor neuropàtic (DN) crònic apareix després de lesions nervioses provocades per trastorns com la diabetis, neuropaties postherpètiques o traumatismes. Es presenta com un dolor cremant, formigueig, dolor al tacte (hiperestèsia) i dolor referit (hal·lodínia). Afecta greument diversos aspectes de la vida quotidiana com el son, l’estat d’ànim, la mobilitat i la funcionalitat. Per aquest motiu el DN suposa una càrrega molt alta per a aquells que el pateixen i el seu entorn. El seu tractament és complex, incloent fàrmacs anticonvulsivants, antidepressius i analgèsics, així com teràpies físiques i intervencionisme. En aquest últim grup de teràpies s’hi inclou la col·locació de neuroestimuladors en el gangli de l’arrel dorsal (GAD), que modulen les senyals nociceptives i poden produir un alleujament del dolor i milloria de la qualitat de vida. El GAD participa en la transducció de senyals de dolor al sistema nerviós central (SNC) i se sotmet a una sèrie de modificacions fisiopatològiques durant els estats de dolor crònic. Aquestes variacions modifiquen les propietats de la membrana sensorial de neurones de primer ordre, i per tant les seves característiques neurofisiològiques. Donades les alteracions en les propietats biofísiques d’aquests elements cel·lulars, les teràpies amb neuromoduladors poden dirigir- se de forma preferent a aquests elements.

Palabras clave: Dolor neuropàtic crònic. Neuroestimulador. Gangli arrel dorsal.